Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 146

Diccionari de la llengua catalana
41. zeugma
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica per la qual un nom, un adjectiu o un verb presents en una clàusula són sobreentesos en altres clàusules. [...]
42. infinitiu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma no personal del verb que és independent de qualsevol matís temporal o aspectual i pot tenir el valor d'un substantiu. [...]
43. resultatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que assenyala l'estat resultant d'una acció prèvia, s'aplica a alguns verbs o formes verbals. Un verb resultatiu. L'accepció resultativa del perfet. [...]
44. verbalitzador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que permet l'obtenció d'un verb a partir d'un substantiu, d'un adjectiu o d'un adverbi, s'aplica als morfemes derivatius. Sufix verbalitzador. [...]
45. pas 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Es posa darrere el verb d'una proposició expositiva negativa quan hom nega allò que es pot inferir lògicament d'allò que s'acaba de dir o que es dirà tot seguit. —Demà t'ho diré. —Oh! No ens veurem pas demà. Es posa darrere el verb d'una [...]
46. ne
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom feble en quan va immediatament darrere un verb acabat en consonant o en u i no el segueix el pronom hi. Pren-ne. Preneu-ne. [...]
47. instrumental
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix d'instrument. Causa instrumental. Que se serveix d'instruments musicals. Música instrumental. Conjunt d'instruments d'una orquestra o banda de música, d'un cirurgià, etc. En gram., que indica el mitjà amb què és efectuada l'acció designada pel verb [...]
48. coactiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que constreny la voluntat d'algú a dir o a fer alguna cosa. En ling., que expressa una acció que ha d'ésser feta amb esforç. Un verb coactiu. [...]
49. n' 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom feble en quan precedeix un verb començat en vocal o h o el pronom hi. N'ha comprats dos. No n'hi veig cap. [...]
50. 's
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb terminat en una vocal altra que u. Asseure's. [...]
Pàgines  5 / 15 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>